La universitat ha de promoure i oferir els mitjans necessaris perquè tot universitari realitze algun tipus d'acció social i voluntariat? En quin sentit el voluntariat és part de la formació de l'universitari? És quelcom opcional o simplement accidental? Estes i altres qüestions poden sorgir en relació al servici de voluntariat que ofereixen certes universitats.
La resposta a estos interrogants ha de buscar-se en l'àmbit de la justícia. Tot home (baró o dona) és persona, i per això posseeix una dignitat de què emanen una sèrie de drets bàsics. En el món de hui tan sols uns pocs individus poden gaudir d'estos drets, la qual cosa revela la profunda injustícia en què vivim. Formar persones que després exerciran la seua professió en la societat al marge d'esta realitat no és ètic.
L'universitari d'alguna manera ha de prendre consciència d'esta injustícia: primer des d'un punt vista teòric i segon, perquè així ho exigeix la realitat, des d'un punt de vista vivencial, és a dir, ha de fer experiència d'esta injustícia en alguna mesura. Perquè en fer-la no sols prendrà consciència d'una realitat social sinó que descobrirà que el seu destí com a home està unit al d'altres, que el seu bé passa pel bé de l'altre, que no arribarà a ser home en plenitud mentre no estiga en el seu horitzó el bé dels altres. Este és un valor formatiu a què no podem renunciar.
Quan un subjecte realitza una acció social ha de saber que no està fent res d’extraordinari, que no està sent generós de manera extraordinària, sinó que compleix amb un deure de justícia, el de donar a una persona allò que mereix en raó del que és.
Ed. Luis Campos Górriz (AULARI)
C/ Luis Vives, nº 1
46115 Alfara del Patriarca
Coordinació de la Càtedra de Solidaritat
Dª Begoña Echevarría Llombart
Tel. 96 136 90 00 Ext. 2408
|